sábado, 19 de noviembre de 2011

15. Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època.

Joan Fuster, escriptor polifacètic, és la figura culminant de l'assaig de la nostra literatura. És autor d'una extensa obra literària d'una gran diversitat temàtica. Les seues reflexions tracten l'ésser humà, on busca reflexionar i fer reflexionar als lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista.
A més, d'aquesta varietat temàtica l'assaig fusterià presenta moltes formes com l'article, el diari i l'aforisme. De tota manera l'assaig de Fuster respon sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema, d'establir a partir d'aquest un examen de consciència.

En ''Nosaltres els valencians'', l'examen de consciència característic de l'assaig fusterià, es converteix en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat.
La seua influència des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. El llibre de Fuster va donar lloc a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparéixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.
Aquesta acció va ser assumit per un nombrós grup d'intelectuals. El moviment nacionalista es va posar en marxa paral·lelament al cultural.
''Nosaltres els valencians'' va despertar la consciència de les joves generacions que emergien en aquell moment, però també l'hostilitat d'una part de la societat que es va sentir qüestionada pel llibre de Fuster.


Bibliogràfia
Valencià Literatura, Tarbaca Llibres
www.escriptors.cat

16.- Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

Joan Francesc Mira és escriptor, antropòleg i professor universitari. És autor de novel·les i reculls de contes com 'Borja Papa', 'Quatre qüestions d'amor' o 'Purgatori' amb els quals va guanyar importants premis.
A més de la seua faceta creativa ressalta el seu treball com a traductor, especialment de la 'Divina Comèdia' de Dante Alighieri.

Com assagista, Mira pren un compromís amb el seua país i la seua cultura, vol ser un ciutadà, en concret un ciutadà valencià. Ha escrit sobre la situació de la llengua i el poble valencià, obres com 'Crítica de la nació pura' o 'Sobre la nació dels valencians'. A més, és autor d'una producció assagística abundant, constituïda per escrits publicats en diaris i publicacions periòdiques que després han aparegut recollits parcialment en volum. Articles que solen partir d'una anècota de la vida quotidiana, dirigits al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat, però literari.

Quan se li pregunta si concep els articles com a assajos d'extensió breus, la seua resposta és ''Efectivament. Si no, no n'escriuria, Entenc l'article com una altra manera de fer literatura i per tant el valor literari de les paraules i les idees que conté és fonamental''.


Bibliogràfia
Valencià Literatura, Tarbaca Llibres
www.escriptors.cat

domingo, 6 de noviembre de 2011

8.- Explica les característiques més importants de la producció de Salvador Espriu

Salvador Espriu conrea narrativa, teatre i poesia. Amb el fi de la guerra civil espanyola l'autor dedica tot el seu talent a la poesia que, degut al seu hermetisme, li permet passar més facilment la censura franquista.

La seua obra ha estat influida per les lectures mitològiques i per la Bíblia. La tradició i el mite li aprofiten a Espriu per a expressar les seues inquietuds i sentiments. De la Bíblia escull la cultura jueva amb la qual fa un paral·lelisme (Israel/ poble català).

La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fons i la capacitat per descriure la nostra història col·lectiva fan de la seua obra una de les més importants i destacades de la literatura catalana del segle XX.
A més, el fet que cantants com Raimon musicaren i cantaren els seus poemes va contribuir a la popularització i a la difusió de la seua obra.


Bibliogràfia
Valencià Literatura, Tarbaca Llibres
www.escriptors.cat

domingo, 16 de octubre de 2011

7.- Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

És el més gran poeta del País Valencià des del segle XV. A la seua obra hi ha al·lusions constants a la guerra i la postguerra que el propi poeta viu, convertint-se en símbol de la recuperació cultural al País Valencià dels 70.
Els àmbits temàtics tractats a l'obra d'EStellés són la poesia amorosa, cívica i quotidiana.

Algunes de les aportacions d'Estellés a la lírica són el seu llenguatge literari, directe i senzill, forjat sobre la llengua poètica dels clàssics valencians, especialment d'Ausiàs March, i la llengua col·loquial que aprengué a l'Horta durant la seua infantesa.

A més, busca el contrast o trencament amb la tradició més inmediata i la intenta suplir per la tradició clàssica. També fa ús de comparacions i adjectius qualificatius que li donen un ritme lent a la seua poesia.

Bibliogràfia
Valencià Literatura, Tarbaca Llibres
www.escriptors.cat

martes, 20 de septiembre de 2011

3.- La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d'acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

Mercè Rodoreda (Barcelona 1908 - Romanyà de la Selva 1983) és la més gran novel·lista de la literatura catalana moderna. És una escriptora autodidacta que es forma a través de la poesia popular.
La seua obra, al igual que la majoria dels autors de la seua època, està marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure durant la Guerra Civil. A més, l'experiència de l'exili amplià els límits del seu realisme literari. 
La seua novel·la també esdevé una reflexió sobre la feminitat i l'amor.

Comença a escriure contes per a revistes, més tard, quatre novel·les d'un cop, que després rebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells.
"La plaça del diamant" és altra de les seus obres més conegudes i que li va permetre reconstruir, des de l'exili, la memòria narrativa de la postguerra que transcorria a Barcelona.


En quant a les característiques del seus contes i les seues novel·les apareixen exiliats, soldats i gent desprotegida que parlem vagament en terra de ningú. Rodoreda utlitza molt la primera persona, el monòleg i, en particular, el monòleg interior.




Bibliogràfia
Valencià Literatura, Tarbaca Llibres
www.escriptors.cat