Mercè Rodoreda (Barcelona 1908 - Romanyà de la Selva 1983) és la més gran novel·lista de la literatura catalana moderna. És una escriptora autodidacta que es forma a través de la poesia popular.
La seua obra, al igual que la majoria dels autors de la seua època, està marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure durant la Guerra Civil. A més, l'experiència de l'exili amplià els límits del seu realisme literari.
La seua novel·la també esdevé una reflexió sobre la feminitat i l'amor.
Comença a escriure contes per a revistes, més tard, quatre novel·les d'un cop, que després rebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells.
"La plaça del diamant" és altra de les seus obres més conegudes i que li va permetre reconstruir, des de l'exili, la memòria narrativa de la postguerra que transcorria a Barcelona.En quant a les característiques del seus contes i les seues novel·les apareixen exiliats, soldats i gent desprotegida que parlem vagament en terra de ningú. Rodoreda utlitza molt la primera persona, el monòleg i, en particular, el monòleg interior.
Bibliogràfia
Valencià Literatura, Tarbaca Llibres
www.escriptors.cat
