16.- Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

Joan Francesc Mira és escriptor, antropòleg i professor universitari. És autor de novel·les i reculls de contes com 'Borja Papa', 'Quatre qüestions d'amor' o 'Purgatori' amb els quals va guanyar importants premis.
A més de la seua faceta creativa ressalta el seu treball com a traductor, especialment de la 'Divina Comèdia' de Dante Alighieri.

Com assagista, Mira pren un compromís amb el seua país i la seua cultura, vol ser un ciutadà, en concret un ciutadà valencià. Ha escrit sobre la situació de la llengua i el poble valencià, obres com 'Crítica de la nació pura' o 'Sobre la nació dels valencians'. A més, és autor d'una producció assagística abundant, constituïda per escrits publicats en diaris i publicacions periòdiques que després han aparegut recollits parcialment en volum. Articles que solen partir d'una anècota de la vida quotidiana, dirigits al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat, però literari.

Quan se li pregunta si concep els articles com a assajos d'extensió breus, la seua resposta és ''Efectivament. Si no, no n'escriuria, Entenc l'article com una altra manera de fer literatura i per tant el valor literari de les paraules i les idees que conté és fonamental''.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

8.- Explica les característiques més importants de la producció de Salvador Espriu

Salvador Espriu conrea narrativa, teatre i poesia. Amb el fi de la guerra civil espanyola l'autor dedica tot el seu talent a la poesia que, degut al seu hermetisme, li permet passar més facilment la censura franquista.

La seua obra ha estat influida per les lectures mitològiques i per la Bíblia. La tradició i el mite li aprofiten a Espriu per a expressar les seues inquietuds i sentiments. De la Bíblia escull la cultura jueva amb la qual fa un paral·lelisme (Israel/ poble català).

La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fons i la capacitat per descriure la nostra història col·lectiva fan de la seua obra una de les més importants i destacades de la literatura catalana del segle XX.
A més, el fet que cantants com Raimon musicaren i cantaren els seus poemes va contribuir a la popularització i a la difusió de la seua obra.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

7.- Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

És el més gran poeta del País Valencià des del segle XV. A la seua obra hi ha al·lusions constants a la guerra i la postguerra que el propi poeta viu, convertint-se en símbol de la recuperació cultural al País Valencià dels 70.
Els àmbits temàtics tractats a l'obra d'EStellés són la poesia amorosa, cívica i quotidiana.

Algunes de les aportacions d'Estellés a la lírica són el seu llenguatge literari, directe i senzill, forjat sobre la llengua poètica dels clàssics valencians, especialment d'Ausiàs March, i la llengua col·loquial que aprengué a l'Horta durant la seua infantesa.

A més, busca el contrast o trencament amb la tradició més inmediata i la intenta suplir per la tradició clàssica. També fa ús de comparacions i adjectius qualificatius que li donen un ritme lent a la seua poesia.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

14. L'obra teatral de Benet i Jornet

Benet i Jornet es va formar tant a través de les lectures populars i els dials radiofònics, com a la universitat dels anys 60 i a l'EADAG, on va entrar en contacte amb el millor teatre català d'aleshores. Va ser l'únic autor de la seua generació que va aconseguir estrenar amb regularitat, fet pel qual gaudeix d'un reconeixment que no trobem en altres companys.
A més, ha sabut mantenir de manera suficient una certa complicitat estètica i ideològica amb un públic potser minoritari però que l'entén.

La seua obra teatral està composta per un trentena d'obres amb registres molts diferents i entre les quals destaquen les obres del 'Cançons perdudes' i 'Berenàveu a les fosques'.
Durant els primers anys de la seua producció, el medi feia els seus personatges infeliços o cruels, més endavant els porta a la dificultat d'expresar-se.
Encara que una bona quantitat de les seues obres perteneixen al món del teatre també va escriure alguns dels primers serials de televisió de Catalunya, com 'Rosa' o 'Vent del plà', i d'altres serials més actuals com 'Poble Nou'.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

10.- La poesia de Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.

La biografía de Miquel Martí i Pol ha estat marcada pers distints trets definitoris entre els quals destaquen el seu lligam al poble nadiu, la seua condició d'obrer, el seu compromís amb la seua classe social i la malaltia que contragué (esclerosi multiple).

Però Martí i Pol no s'ha dedicat només a la poesia també ha publicat un volum de narracions, dos volums de memòries, una recopilació d'articles periodístics i diverses traduccions.

La seua dedicació a la poesia començà a donar fruits entorn a 1948, sent la seua poesia la més llegida i popular de les darreres décades a Catalunya. El seu to popular el feien accesible a tots els públics però sense perdre el favor de la crítica.

A més, molts cantants van musicar i cantar els seus poemes cosa que engrandi la seua obra. S'han musicat 139 del seus poemes en 45 discos diferents contribuïnt a la difusió de la seua obra.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

1.- Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l'època.

La pèrdua de la guerra va comportar l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. Durant la postguerra la literatura catalana va sofrir repressió i censura per part del franquisme. Els escriptors es trobaren amb un panorama desolador i sense referents.

El panorama literari el podem dividir en 4 etapes: anys 40, va ser la postguerra més dura, pobresa i aïllament internacional; anys 50, suport dels EUA; anys 60, recuperació económica al País Valencià, Catalunya i les Illes; anys 70, es va donar una forta oposició al règim.

La producció narrativa que es produia presentava un panorama negatiu, responia als gèneres més tradicionals, desfasats de les técniques modernes. L'aïllament cultural fa que als 60 no entren les influències dels grans autors com Joyce, Proust o Kafka.

Els premis de Joanot Martorell començaren a impulsar la novel·la a finals dels 40. Nosaltres els valencians de Joan Fuster va donar un gran impuls als 60.

Els principals corrents de la novel·la de postguerra van ser la novela psicològica, el realisme objectivista i la novel·la existencialista.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat