15. Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època.

Joan Fuster, escriptor polifacètic, és la figura culminant de l'assaig de la nostra literatura. És autor d'una extensa obra literària d'una gran diversitat temàtica. Les seues reflexions tracten l'ésser humà, on busca reflexionar i fer reflexionar als lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista.
A més, d'aquesta varietat temàtica l'assaig fusterià presenta moltes formes com l'article, el diari i l'aforisme. De tota manera l'assaig de Fuster respon sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema, d'establir a partir d'aquest un examen de consciència.

En ''Nosaltres els valencians'', l'examen de consciència característic de l'assaig fusterià, es converteix en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat.
La seua influència des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. El llibre de Fuster va donar lloc a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparéixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.
Aquesta acció va ser assumit per un nombrós grup d'intelectuals. El moviment nacionalista es va posar en marxa paral·lelament al cultural.
''Nosaltres els valencians'' va despertar la consciència de les joves generacions que emergien en aquell moment, però també l'hostilitat d'una part de la societat que es va sentir qüestionada pel llibre de Fuster.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

16.- Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

Joan Francesc Mira és escriptor, antropòleg i professor universitari. És autor de novel·les i reculls de contes com 'Borja Papa', 'Quatre qüestions d'amor' o 'Purgatori' amb els quals va guanyar importants premis.
A més de la seua faceta creativa ressalta el seu treball com a traductor, especialment de la 'Divina Comèdia' de Dante Alighieri.

Com assagista, Mira pren un compromís amb el seua país i la seua cultura, vol ser un ciutadà, en concret un ciutadà valencià. Ha escrit sobre la situació de la llengua i el poble valencià, obres com 'Crítica de la nació pura' o 'Sobre la nació dels valencians'. A més, és autor d'una producció assagística abundant, constituïda per escrits publicats en diaris i publicacions periòdiques que després han aparegut recollits parcialment en volum. Articles que solen partir d'una anècota de la vida quotidiana, dirigits al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat, però literari.

Quan se li pregunta si concep els articles com a assajos d'extensió breus, la seua resposta és ''Efectivament. Si no, no n'escriuria, Entenc l'article com una altra manera de fer literatura i per tant el valor literari de les paraules i les idees que conté és fonamental''.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

10.- La poesia de Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.

La biografía de Miquel Martí i Pol ha estat marcada pers distints trets definitoris entre els quals destaquen el seu lligam al poble nadiu, la seua condició d'obrer, el seu compromís amb la seua classe social i la malaltia que contragué (esclerosi multiple).

Però Martí i Pol no s'ha dedicat només a la poesia també ha publicat un volum de narracions, dos volums de memòries, una recopilació d'articles periodístics i diverses traduccions.

La seua dedicació a la poesia començà a donar fruits entorn a 1948, sent la seua poesia la més llegida i popular de les darreres décades a Catalunya. El seu to popular el feien accesible a tots els públics però sense perdre el favor de la crítica.

A més, molts cantants van musicar i cantar els seus poemes cosa que engrandi la seua obra. S'han musicat 139 del seus poemes en 45 discos diferents contribuïnt a la difusió de la seua obra.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

1.- Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l'època.

La pèrdua de la guerra va comportar l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. Durant la postguerra la literatura catalana va sofrir repressió i censura per part del franquisme. Els escriptors es trobaren amb un panorama desolador i sense referents.

El panorama literari el podem dividir en 4 etapes: anys 40, va ser la postguerra més dura, pobresa i aïllament internacional; anys 50, suport dels EUA; anys 60, recuperació económica al País Valencià, Catalunya i les Illes; anys 70, es va donar una forta oposició al règim.

La producció narrativa que es produia presentava un panorama negatiu, responia als gèneres més tradicionals, desfasats de les técniques modernes. L'aïllament cultural fa que als 60 no entren les influències dels grans autors com Joyce, Proust o Kafka.

Els premis de Joanot Martorell començaren a impulsar la novel·la a finals dels 40. Nosaltres els valencians de Joan Fuster va donar un gran impuls als 60.

Els principals corrents de la novel·la de postguerra van ser la novela psicològica, el realisme objectivista i la novel·la existencialista.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat